Construcció pràcticament desapareguda al punt més elevat de l’Aguda, des d’on es té un domini total del municipi de Torà i del seu terme. El castell era format primerament per una torre primerenca, a la qual s’afegí un recinte allargat acabat a l’extrem oriental amb una bestorre gairebé circular.
Només unes quantes restes testimonien l’emplaçament de l’antic castell de l’Aguda, que avui ocupa una casa unifamiliar moderna. De la torre només es conserva el basament, a l’extrem oest. És de planta rectangular amb els extrems arrodonits, feta de pedres petites lleugerament treballades. A l’extrem de llevant es conserven les restes de la bestorre.
Aquest castell estava format per filades de petits carreus irregulars de pedra.
Les restes ens ajuden a confirmar la importància que tenia l’Aguda a principis de segle XI, degut a la seva estratègica ubicació.
Un document de 1024 anomena l’Aguda, topònim que evidentment adquireix valor orogràfic. De la segona meitat del mateix segle se’ns representa el nom personal de Ramon Mir d’Aguda, personatge de prestigi en l’esfera comtal barcelonina. Un document del 1179 diu que Marquesa, la muller de Gombau de Ribelles, disposava dels “castrum de Zaguda et de Tora” com a propis. El 1190 els senyors de l’Aguda i Torà, Ponç de Cervera i la seva muller, assistiren a la consagració de l’església de Sant Salvador de l’Aguda. Al segle següent el títol de comte de l’Aguda era a la línia familiar dels Cervera. En documents del 1314 consta que “Çaaguda” passa a dependre del vescomte Hug de Cardona. Entre el 1365-1370 se sap que el “Castell de Ceguda” posseïa 9 focs. L’Aguda depengué del casal de Cardona fins a l’extinció dels senyorius.