Per arribar al jaciment cal seguir la carretera de Torà a Solsona (LV-3005). A l’alçada del km 9 trobem un camí a mà dreta on hi ha una una indicació de la torre de guaita de Vallferosa. Seguint aquest uns 600 m, arribarem al mas de Clavells. En aquest punt cal deixar el cotxe i seguir caminant per un sender senyalitzat. La torre de Vallferosa es troba a uns 10 minuts, al poble abandonat de Vallferosa, dins el municipi de Torà.
La torre de Vallferosa es troba en una zona agresta de muntanya envoltada de bosc d’alzines entre les obagues de la Clota i la de Clavells, i molt propera al barranc dels Quadros, on transcorre la riera de Vallferosa, un curs d’aigües intermitents que es troba a 80 m direcció llevant. Molt a prop del jaciment hi ha nombroses restes d’època medieval, entre les que destaquen Vallferosa, amb l’església de Santa Maria, situada a 1 km a ponent.
Es tracta d’una torre medieval, que amb els seus trenta-dos metres d’altura s’erigeix com la torre de vigilància més alta de Catalunya. Les seves característiques constructives i evolutives la fan única en l’arqueologia militar medieval catalana, i una de les més extraordinàries d’Europa. Destaca per tenir una torre circular dins d’una altra torre. L’edifici és el resultat de tres fases constructives diferents.
Al voltant del 970 es construí una primera torre circular (d’uns 23 m d’alçada i un diàmetre intern d’uns 3,28 m) que presentava quatre plantes i terrat. L’accés es feia per una porta situada a la primera planta.
A les acaballes del segle X fou ampliada en alçat i planta, a causa de la inclinació que presentava en el sector nord, practicant-hi un recobriment. Això va permetre disposar d’una caixa d’escales independent de la torre. Sota el terrat emmerletat es disposaren dotze sageteres repartides alternadament en dues fileres de sis. La porta se situà en un lloc més inaccessible i a major alçada.
En la tercera fase (s. XI) es reformà la planta baixa amb la construcció d’una volta amb un òcul central i s’incorporaren uns arcs diafragmàtics destinats a suportar els trebols de les plantes. També afectà la terrassa, primer amb la construcció d’una gran volta semiesfèrica per sostenir-la i després amb la construcció del mur ampitador, continu, que té una alçada d’uns 87 cm damunt del qual es bastiren setze merlets. Cal destacar l’arrebossat primitiu, que recorda les construccions islàmiques, i l’existència d’una latrina, fet força insòlit en aquestes edificacions.
L’any 2006 s’hi va realitzar una intervenció arqueològica motivada per les obres de restauració de la torre. Aquestes obres tenien previst rehabilitar i condicionar el monument perquè pogués ser visitat. Calia tapar esquerdes, reforçar arcs, i instal·lar-hi escales de fusta per a accedir al seu interior, així com a una latrina que es trobava situada a 4,65 m d’alçada, reconstruir els merlets, netejar la terrassa de vegetació i instal·lar un sistema d’iluminació interior i exterior. Per la seva condició de BCIN i davant la possibilitat de que apareguessin estructures arqueològiques, es va preveure per als dies 2 a 15 de maig, sota la direcció de Joan Menchon, la realització d’un seguiment que havia de consistir en el control de les obres de fonamentació de l’escala d’accés, la qual es realitzava en una zona marginal del fossar de l’església; del buidatge de les runes de la cisterna existent en l’interior de la torre, de l’obertura de la latrina i dels treballs de restauració en general, amb especial cura en l’obertura de cales verticals per a documentar la suposada letrina, dels cadafals de la terrassa i d’altres elements en general.
Les dues cales fetes aquest any 2006, no han permès establir ni cronologia ni evolució arquitectònica del monument des del punt de vista arqueològic, si bé s’ha pogut establir una sèrie de consideracions respecte a la construcció: Referent a l’accés a les plantes interiors, consistent en una imponent xemeneia en el folre exterior de la construcció militar es podria dir que hi hauria un primer moment constructiu de la torre consistent en l’edificació d’un edifici de planta circular i secció troncocònica amb un accés a nivell eleva, consistent en un arc escanyat, gairebé de ferradura, que dóna accés a l’interior de la torre. A l’interior de la torre hi ha una cisterna, cista o dipòsit de grans dimensions. A l’interior de la torre, hom va construir un seguit de trespols de fusta i almenys dues arrencades d’escala d’obra de cronologia encara no establerta. En un segon moment constructiu, que no implica forçosament una cronologia diferent respecta al primer cos de la torre, es va construir un folre exterior de mamposteria i morter, aixecat en tongades formades per anells d’obra successius. Aquest folre és massís i a la cara SE, en línia amb la porta de pas ala primera fase o moment constructiu de la torre, es va reservar un espai vertical en forma de xemeneia. Per accedir a l’interior de la torre va ser necessari construir un nou accés. Aquest va consistir en una petita porta amb llinda i arc de descàrrega ultrapassat, gairebé de ferradura, desplaçada més cap al nord respecte a l’anterior, i a un metre i mig d’alçada per damunt de la pimera. Aquesta solució evoca les portes en baioneta prou conegudes a l’arquitectura militar medieval andalusí. En un moment indeterminat es va obrir un forat en el folre de la torre per tal de tenir accés directe a la porta de la primera torre. Aquest forat s’ha utilitzat per fer l’accés actual. L’observació de la xemeneia interior de la torre des de la seva base, ens indica que en diferents nivells de la xemeneia hi ha diverses represes d’obra o de fusta. Aquestes represes es poden interpretar des d’un punt de vista arqueològic i constructiu com els punts de gir i replans de descans d’un sistema d’accés format per escales de fusta estretes. L’accés a la porta de la primera fase de la torre podria ser una escala de mà de dimensions reduïdes que aparentment no ha deixat empremptes a l’estructura. Certament no s’han trobat diferències constructives significatives entre l’anella interior i exterior de la torre, la qual cosa fa pensar que la pretesa diferència cronològica dels moments constructius no és tal, sinó que obeeix a un replanteig d’obra i a un procés constructiu fet expressament per tal de bstir una torre de grans dimensions. D’aquesta manera, el que es va fer des d’un primer moment va ser aixecar la torre en dues tongades successives, tot elevant de forma sincrònica l’anella interior i exterior, fins el punt en què es corona i tancala part superior. Quant a la cronologia, de moment no hi ha elements que ho afirmin, però l’arquitectura de l’edifici no es veu tant com una obra de l’any 1000 sinó que pot ser anterior. A l’espera de les datacions de C14 de la fusta, es planteja la possiblitat que sigui una construcció d’època andalusina.